dilluns, 31 de maig del 2010

Fi d'una etapa d'avaluació

Amb aquesta entrada poso fi a la meva etapa en aquest blog amb l'objectiu d'aprovar una assignatura, d'altra banda això no vol dir que abandoni al no res aquest blog, tot el contrari, però que amb temps el podré anar mantenint més actualitzat.

La meva crítica es que tot i que dos entrades semblen poc, per a mi, dues entrades eren destinar uns minuts que necessitava per a la feina del màster, feina que no a parat d'inundar i impedir que inclús, el dia del meu aniversari, hagi de pensar amb el treball de funalito, el de manganito i d'altres.

Crec que l'idea del blog és molt bona i realment una eina comunicativa molt interessant però que amb el poc temps que tenim a nivell acadèmic, portar un blog fresc i actualitzat és una tasca difícil i que necessita una certa dedicació.

Tot i així recordo que aquest bloc no quedarà tancat i espero que durant el Juliol poder inundar d'informació, noticies i experiències en el que serà la meva pròxima aventura a les terres de la cultura maori.

Atentament
Marc.

El jovent i la nosatra veu

Seixanta alumnes debaten al Parlament sobre qüestions científiques. La majoria va votar per investigar amb cèl·lules mare i restringir la informació genètica.

Joves al parlament

Un gegant que s'adorm al Nord d'Europa

L’Eyjafjalla deixa d’expulsar cendres, tot i que conserva un plomall de vapor d’aigua. Els científics diuen amb prudència que les grans erupcions solen incloure pauses, i que poder ara es troba en una d'elles.

Volcà Eyjafjalla

El gel i la tecnologia en el món marcià

La NASA, qué últimament nomes fa de dona defuncions d'aparells, certifica la defunció de l'aterrador, que va posar a la superfície de Mart el 25 de maig del 2008. Es creu que l'acumulació de gel a les plaques solars ha estat el causant principal.

Aterrador a mart

Un extinció que data de fa 25 anys

Una au aquàtica endèmica de l'illa de Madagascar, el cabusset rogenc d'Alaotra, ha estat declarada oficialment extinta després que no s'hagi vist cap exemplar en els des del 1985, segons els criteris establerts per la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN).

I la pregunta ha estat, ha fet falta 25 anys per adonar-se de l'extinció d'una espècie??

Cabusset rogenc d'Alaotra

La fí d'un colonitzador de l'espai

Aquest cap de setmana s'ha posat fí a una vida entregada a l'espi, el transbordador ‘Atlantis’, la NASA posa punt i final a una filla se servei de 21 anys.

La fí d'un mite

divendres, 21 de maig del 2010

Parcs eòlics aturats per manca d'una linia elèctrica

La manca d'una línia elèctrica des de Figueres fins a la Jonquera impedeix construir cinc parcs eòlics autoritzats a l'Alt Empordà, els quals en total sumarien prop de 100 megavats (MW) de potència.
Aquesta fet ha estat utilitzat com a crítica per part de l'associació EolicCat per denunciar la manca de voluntat per impulsar aquest tipus d'energia renovable en un territori on el vent és un agent molt present en el dia a dia. L'entitat a aprofitat per denunciar que les polítiques municipals impedeixen l'instal·lació d'aquests aparells.

Parcs eòlics en suspens

dijous, 20 de maig del 2010

Gestora ferroviaria autosuficient energèticament

Sorprèn la decisió que ha pres Adif d'instal·lar dos parc eòlics al territori català per tal d'alimentar les seves instal·lacions.

Els dos parcs seran disposats en extrems oposats en el territori català, un instal·lat al Municipi de l'Aldea (Baix Ebre) i un segon al Municipi de Llançà (Alt Empordà).

Instal·lació d'aerogeneradors

Certificacions ambientals a Empuriabrava

Aquesta setmana al Setmanari l'Empordà podem apreciar una noticia força sorprenent en la que l'Ajuntament de Castelló d'Empúries ha treballat per aconseguir les Acreditacions ISO 14001 i l'Emas, les quals s'afegeixen a la Q de Qualitat que entrega l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola.

Ara be, aquí és on sorgeix la discussió, realment tenen alguna utilitat ambiental les popularment anomenades "eco-etiquetes"? Tenint en compte que la certificació Q és una certificació estrictament turística i que valora els serveis que pot trobar un turista. Les dues certificacions de tant alt prestigi com són la ISO 14001 i l'Emas, val a dir que són d'una elevada rigorositat però que poder no és suficient ja que l'una i l'altre vindrien a ser el mateix, ja que a grans trets demanen les mateixes condicions a les empreses/administracions que les sol·liciten, val a dir que tampoc són estrictament rigoroses pel que far a la biodiversitat, i la conservació del medi ambient.

Són doncs les "eco-etiquetes" una bona eina per tal de millorar la "sostenibilitat" i el respecte del medi ambient per part d'aquestes sol·licitants relacionats amb el turisme? Activitat que ja d'es del seu principi, té una escassa component de sostenible.


Article del Setmanari l'Empordà


Reflexionem-hi. Poder és necessari un canvi en el mon de les "eco-etiquetes"