Quina al cau

Informem que el dia 25 de Desembre celebrarem la Quina del Cau a les 18.00h
al Molí de l'Anguila, és el local dels Gegants situat al costat del Parc de Bombers de Figueres.
Estarem encantats de guadir de la vostra presència. Gràcies i fins aviat!

A.E.i G Sant Pere

Exemples de civisme i educadors a peu de carrer

Francament avui no sabia molt bé quin títol posar, tot i que hi ha dues veritat com un temple, i és que els adults crec que obviem una tasca tant important com la d’educadors de civisme.

Us deveu preguntar quina mosca m’ha picat, expressió que crec jo incorrecte, ja que a mi les mosques no m’han picat mai, en tot cas mosquit, tàbac, abella, etc., bé el que estava dient, doncs si, avui m’he trobat, mentre baixava de la Facultat direcció l’estació, davant una situació que m’ha deixat perplex, donada la seva simplicitat però la gran importància i repercussió que això pot tenir en la protagonista de la conversa que ara us relataré.

Doncs aquet moment a tingut lloc aproximadament a les 8:12 del vespre al costat del Bar Núria quan anava per travessar tot i tenir vermell, donat que no venien cotxes i una dona iniciava el procés de creuar per sobre el pas de vianants, però just al meu costat hi havia una senyora gran (avia) amb la seva neta, no devia tenir més de 5, la qual l’hi ha dit a la seva avia per creuar i si no us fa res escriure el diàleg:

Nena: Iaia passem?
Avia: no reina, que està en vermell
Nena: Aquella senyora passa
Avia: Doncs fa molt mal fet, això que fa aquesta senyora no es pot fer, perquè la podria aixafar un cotxe
Nena: Però no passa cap cotxe.
Avia: Però nosaltres hem de fer cas del semàfor

Aquí es on jo he pensat: “si travesses donaràs molt mal exemple”, a més a més l’àvia m’ha mirat i l’hi ha dit a la nena:

Avia: Veus aquest noi gran també espera que es posi verd.


És doncs una obligació per tots nosaltres ser conscients que per cada acció que duem a terme al carrer algun nen/a ens pot estar observant i per tant una mala actuació crea unes certes contradiccions ens les actuacions que l’hi ensenyen a casa, si es que n’ensenyen alguna. Per tant em de ser més cuidadosos i en presencia de mainada petita el nostre deure com a ciutadans/persones, és de donar un bon exemple.

Perdoneu però algú ho avia de dir.

Salut i força

Els instituts i els pràcticums

Quina situació més perplexa la que vaig tenir, el dimecres al matí, quan em van telefonar de l’Institut on havia de fer les pràctiques del pràcticum. Quan em van comentar que no podria fer-les perquè ells aquest any s’havien plantat i que no acceptaven alumnes de pràctiques pel simple fet que la tasca de tutor del noi de pràcticum ara amb el màster del professorat de secundària no és remunerada.

I la meva pregunta és, una tasca/servei com aquest ha d'estar remunerada? les condicions laborals del professor de secundària no són prou bones que també han de rebre incentius econòmics per fer un petit i curt servei a la societat? Per si de cas m'agradaria recordar certes coses força positives que tenen aquest col·lectiu, tot i la pressió psicològica que comporta aquesta feina, tenen un sou prou bo, menys hores de treball que moltes persones del món privat i algunes del públic, un gran nombre de vacances i la sort de tenir una fina segura, l’han de fer molt grossa perquè els fumin al carrer.
Francament jo, amb aquestes condicions, no em posaria gaire "tonto" per això, un acte de servei per la societat de manera altruista, com és agafar un alumne de pràcticum és el mínim que podrien fer, sort que encara queden professors a la secundària amb una actitud digne d’admirar, que saben de l’importància d’aquesta feina i que ho donen tot per aquest jovent que puja, que saben que els que estem estudiant ara serem professors demà i algun exemple hem de tenir, sort d’aquests professors, que per desgràcia n’hi ha tant pocs.

Perdoneu però tenia la necessitat de dir-ho en algun lloc. Aquesta situació m’ha desmuntat una punt de vista que tenia de cert centre IES, el qual tenia en alt apressi, però sembla ser que el que havia estat del que és ara tant sols s’assemblen amb la façana. Estic segur que hi haurà diversitat d’opinió.

Des de singapur

be ara ja esteu dinant per aki a Figueres, i per Christchurch estaria a punt d`anar a dormir.
carda una calor apostoflant, 31 graus xo amb una xafogor increible.
Be poder em conecto una mica mes tart, de fet encara em keden una 5 hores d`eterna espera.

salut i forsa
marc almeida blogspot aeroport internacional de Singapur.

The last day

This is my last day in New Zealand, el dia avui és impressionant, tant de fred com de claredat, la gespa està gebrada, però el més impressionant de tot es el background del que puc gaudir mentre vaig amb el bus cap al centre, recordant que jo visc a Mt Pleasant, la zona mes pija, però també més elevada de Christchurch, doncs el que deia el backround format en primer lloc per Christchurch i el perfil de la costa amb el contrast de la part opaca de la terra amb l’efecte mirall de l’aigua del mar (oceà Pacífic), tot i que a la ciutat hi ha un element que sobre surt i son els edificis del centre neuràlgic, els quals ens brinden un reflexa enlluernador del color rogenc del sol que s’està s’està aixecant al fons de l’oceà d’una manera espectacular ment preciosa, desprès tot seguit del nucli urbà podem veure una plana tot seguit una gran muralla muntanyosa sense neu d’un color negre agrisat (poder és mordor) però no, perquè està custodiada per una muralla encara més gran de muntanyes de perfils tallants totalment cobertes de neu.

Em sap greu no poder tenir fotos d’aquest moment ja que estic al bus i la meva és força simple a part de lenta.

Quina nit ahir, dues festes en una, jejeje, celebrant el nostra comiat i l’aniversari de la Laura, primer amb un soparet en una pizzeria (quina mania que tenen en aquest país a fer-ho tot spaici and hot, m’han tornat a rebentar l’estomac) i desprès a un pub impressionantment gran, en el que podies veure nois de l’escola d’Aràbia Saudita ballant com posseïts sense ni puta idea de com va el ritme. Després els orientals també ballant (fent-ho veure tampoc tenen molt sentit del ritme), les orientals que sembla que els hi han de donar un premi a la que vagi més lleugera de roba (excessiu) però el millor de tot BIRRA A 3€, Imperdonable no?, (cara nuñez Polònia) i tot acompanyat d’unes partides al billar amb companyia del companys catalans les de Brasil i una belga i una japonesa.

Avui la cosa pinta: classe,comiat and speaker a l’hora del “pati” i després a la tarda ja es veurà, de segur, acabar la maleta.

Be doncs ens veiem d’aquí poquet, poder tinc sort i em puc tornar a connectar en l’interval de 6 hores que estarem a l’aeroport de Singapur (uffff).

Salut i força

Marc Almeida Pujol blogspot Christchurch.

Snif la cosa s'acaba. shit!!!!!

Ostres tu quin dematí més bonic, el cel totalment net, com si hagués bufat tramuntana tota la nit, i la lluna a un cantó tot descendent i el sol per l’est irradiant-nos la seva llum rogenca de bon matí dient avui brillaré més que mai per vosaltres. Per tant, la conclusió que en trec d’aquest matí és que avui pot ser un gran dia per passejar per la bonica ciutat de Christchurch. De fet no em puc queixar dels altres dies, poder del dilluns que ens van fer el test jejejje, estic prou content per la nota, però no us la penso dir (no fos cas que tinguéssiu enveja, XDXD.

El dilluns a part del test al matí a la tarda vam anar a veure shop’s i "disfrutar" del dia, a part d’arribar aviat a casa, sopar com un senyor amb els avis i xerrar ben sopat amb en Tom (l’avi) sobre els All blacks i els dos tipus de rugby que pots trobar a Nova Zelanda, un és el rugby que estem acostumats a veure i l’altre és el rugby que es juga a la rugby leage two.

Dimarts no em puc pas queixar, les classes genials i a la tarda vam fer una visita al museu nacional de Canterbury, en el qual hi ha tota l’historia des de l’arribada dels maòris fins a l’actualitat. Molt i molt interessant, llàstima que el guia, que va fer una guia free, tenia un accent super fort i en forces ocasions em va costar d’entendre. Després vam anar a sopar a fora i per acabar el dia com el God demana vam anar al pub Irlandès a escoltar una mica de música irlandesa en directe en la que vam "disfrutar" un munt, vam riure com animals i cantar com posseïts, igual que un home amb pintes de naufrago que venia a tocar el flautí allà amb nosaltres i després els solos extraordinaris del trompetista, un home que deu tenir entre 75 i 80 anys feia anar la trompeta com aquell que veu aigua, escoltar-ho per creure. Va ser un molt bon dia de “despedida” del bar.

I avui, mmmmmm, ja veurem avui que ens depara el dia.

Disculpeu les faltes, i etc.

Salut i força. La cosa ja se m’acaba

Marc Almeida Pujol – blogspot – Christchurch.

The last week.

Ja tornem a ser per aquí, amb poques paraules podem dir que aquest cap de setmana ha estat sorprenent, francament la sortida ha valgut moltíssim la pena, tot i que el Mont Cook no s’ha pogut veure per culpa dels núvols, es pot dir que la resta ho ha compensat.
Dissabte 8:30 davant l’escola. Marxem cap a l’aventura 6 catalans (la 6ena l’hem conegut a la sortida) una taiwanesa i 3 d’Arabia Saudita, a i el nostra conductor-guia, k llògicament és de la terra i està com una xota, té un infinit sentit de l’humor.

Al cap d’una horeta i mitja hem fet una paradeta per prendre un té/cafè i unes pastetes, mmmmm, i per suposat estirar les cames en una granja mentre contemplàvem una quants exemplars d’animals de granja, entre ells un ruc, varies gallines i dos porcs de color negre molt, no sabria com descriure-ho, es que estaven molt lluny i no portava les olleres. Tot seguit hem reprès la marxa.

Primera parada important, Lake Tekapo (cada cop que veig aquest nom m’esgarrifo) preciós, un llac amb una aigua de color turquesa (com a causa de la gran quantitat de sediment que prové de les glaceres, podeu contemplar les muntanyes al fons, una imatge de postal. De fet per el contrast de les pedres es pot veure el perquè d’aquest color, el sediment aquest és de color blanquinós i això deixa un conjunt de pedres blanques com la llet i les que estan per sobre el nivell màxim son gris fosc.

Després del llac Tekapo vam passar fent una aturada de 5 min al Lake Pukaki (no carden noms més rars perquè no s’entrenen). Després d’això tot llampats (literalment) direcció Mt Cook, on vam caminar una estoneta 2h 20min, desfruitant de muntanyes de més de 3000m, Geomorfologies (per corres) ai perdó volia dir per quedar-se bocabadat, valls glaciars amb una forma de U que s’intueix per les parets laterals però que ara ha quedat mig amagada per els sediments que ha anat a portant el riu APOSTOFLANT!!!!!! Es que us podria dir tantes coses d’aquest lloc que no pararia, hi havia llocs on es podia distingir a la muntanya trossos de plaques de gel amb el color blau i que donaven una gran sensació d’inestabilitat, ponts de fust que pengen per travessar els rius, llacs situats en antics circs glaciars amb aigües de colors celestials, etc. etc. etc.

Després d’aquesta passejada hem anat a dormir a un poblet anomenat Twizel, hem sopat com uns reis, ens hem preparat un espaguetis amb un sofregit de carn ressuscita a un mort. Després ens hem quedat els catalans i la coreana fent-la petar amb una aportació de birres i vins (negres i blanc) que no ens ho hauríem acabat tot jugant al mentider i veient una peli horriblement paranoica (STAR TROOPER) em sembla que es diu.

Diumenge la cosa ha estat molta Carretera, primera i única parada important OAMARU un poblet amb unes platges privilegiades, en les que pots veure pingüins o foques, com en el nostra cas, on temerari de mi s’ha acostat a 2m d’una, preciosa) després hem anat a dinar per el poble tot disfrutant de les curioses botigues les quals sembla que no han canviat gens des del segle XVII o XVIII. Una cosa increïble. El dinar ha estat impressionant, m’he cardat una crema de marisc que n’hi havia per xupar fins i tot els dits de que l’ha preparat. Tot seguit d’això carretera amunt fent parada tècnica i necessària a Tinwald i ja després fins a CRHISTCHURCH (dit d’una altra manera l’esglesiacrist)

Un cop hem arribat a Christchurch després de despedir-nos de tothom, els 5 catalans de sempre hem anat a fer una starbucks (o com es digui) per tal de planificar-nos la última setmana que ens queda per disfrutar d’aquesta magnífica ciutat, amb aquesta estupenda gent i aquest clima perfecte.

Fotos a l’àlbum fotos de NZ al Facebook.

Bé doncs això per avui.

Salut i força

Marc Almeida blogspot Christchurch.

Felicitats als nous pares i alguna cosa més

Be després de tots aquests dies sense dir res de res crec que començava a ser hora de dir alguna cosa. Fotos em sap greu no poder-ne posar gaires però com ja us vaig dir tinc poc temps de conecció al dia i penjar unes quantes doncs triga un colló i mig.

Francament el clima aquí és fred però tampoc ens passem, de moment els jerseis es passen més temps a dins el calaix que no pas a sobre meu, amb una samarreta de les “quexula” i després una camisa o una samarreta màniga llarga ja n’hi ha més que suficient, llògicament tot acompanyat amb la jaqueta jejeje, però si anés sense jaqueta no seria el que va més despullat, de fet aquí hi ha un munt de penya que va amb pantalons curts, si si, amb pantalons curts ho heu llegit be.
Bé com és nota que aquesta setmana han tornat a començar les classes a NZ, és impressionant la quantitat de coles estil (Alzines, Bell lloc, St. George), vaja que hi ha un fotiment de nens i no tant nens que van amb l’uniforme de l’escola, degudament separats nois i noies, com nosaltres fa unes quantes dècades (i una mica ara) els hauríeu de veure, els nois amb els seus pantalonets curts i les seves americanes o jersei acompanyades de corbateta i escut de l’escola i les noies, les noies amb les seves faldilletes fins els turmells, amb els seus jerseiet també amb l’escut i tots ells desprenent aquests aires de... no sabria com dir-ho, dels barris on surten es noten k son de casa bona.

Bé l’escola la gent europea i del continent americà son inexistent a part de nosaltres i algunes brasilenyes, la resta son o coreans, o japonesos (del sector asiàtic) i un gruix important de gent d’Aràbia saudí, ultra competitius entre ells i amb els altres, però weno. De moment ja hem visitat el jardí botànic, el museu però només la secció maori, després el dijous vam llogar una furgo i vam visitar Akaroa, una península purament de formació volcànica, llàstima que el temps aquests dies és profundament esquerós, núvol núvol i més núvol. Bé ara fins el dilluns un no es tornarà a connectar, ja que aquest cap de setmana anem a visitar el Mount Cook (com l’explorador britànic que va posar els peus per primer cop a l’illa) i el Llac Tekapo (quin nom més xungu).

Be gent espero que tot estigui anant molt bé per aquí terres catalanes. Per veure fotos en vaig penjant al facebook (ve més ràpid que el blog).

BULL APROFITAR EL BLOG PER FELICITAR ELS NOUS PAPES (JOAN I AINA) QUE DILLUNS VAN PENDRE LA CATEGORIA DE PAPES, MOLTES I MOLTES FELICITATS. I PER LA GALA UNA GRAN BENVINGUDA.

Salut i força a tothom
Marc Almeida Blogspot Christchurch.

Des de Christchurch

Ieeeee kina freeeeeddd, son les 11:50 am

Be gent, l`accio ja s`ha traslledat a Christchurch, i aqui la meva intensitat al blog caura en picat, estic en una casa impresionant, amb una gent super frendly, pero amb un ordinador i una coneccio a internet de mitjans dels 90 (son una parella gran) per tant totes les vegades que pugui conectar-me seran possiblement de l-escola, i poder amb una escritura mes normal ja que ho faria amb el meu portatil.

Hem arribat tots molt be, n`hi ha que els toca viure mes lluny n-hi ha que mes aprop, families agradables, tot i k la penya del carrer semblent unamica xunga.

Primera anecdota, ahir en principi teniem un sopar de benvinguda a lescola, saveu k va passar k no ens vam trobar, total vam anar a la nostra ens vam fotra a sopar en un bar i vam poder veure un altre espectacular partit dels All Blacks Vs Springbocks (south africa), i la Haka, naturalment.

Be gent, de moment aixo es tot des de Christchurch
Salut i forsa
Marc Almeida blogger Christchurch

A sad day

Llàstima, ja som a l'equador d'aquesta freda i curta estada per terres kiwis, doncs sí, avui ha estat el nostra útltim dia per Auckland, a l'escola ens han fet passar vergonya, la famili m'ha portat a sopar a fora però abans hem fet una última repaçada a les botigues d'Auckland a la cerca de roba per abrigar-nos. jejeje, ahir vam anar a voltar per el centre d'Auckland i el dimecres vam acostar-nos al barri de Devontport, on vam pujar a un dels multiples volcans que hi ha Auckland, aki us poso fotos del vaitge amb el ferry, de la vista des del volcà.

Ahir a la nit la mare de la casa on estic i un amic seu em van portar al "holliwood" d'Auckland on vam pendre un cafetó jejeje va estar molt bé.

Doncs si a l'escola ens han fet passar vergonya, perquè hem fet la "leave party" la festa de despedida, en que donen diploma a la gent que ha acabat el curs i despedeixen a la gent que ens canviem d'escola i anem a Christchurch a acabar el curs. L'ho bó del cas és que ens han fet sortir davant de tota l'escola i hem hagut de dir unes paraules de despedia del rollo, " estic molt content d'haver estat aki, us trobare a faltar, etc etc." coses que vulguis o no et poden nervios a l'hora de la veritat. despres ha estat diveritit xk tothom oo marxes kina llastima i ja tens totes les japos de tenir una foto amb tu (deu ser k tant de pèl les posa a 100, el que passa k no en tenen al seu país) jejeje i vinga a tenir fotos, tinc fotos minim am 3 japoneses, de fet son els de la classe del matí tots super macus, gent que realment els anyorarer i força a christchurch. provablement akests dies el facebook m'augmenti de "amics" jejeje. xo weno k i farem tot sigui per no perdre el contacte amb bona gent. i amb unes possibles vacances a; Colombia, Taiwan, Corea (sud), Japó, Brasil, Paris, etc jejejeje.

wiht my teacher.

"I love It class"

Avui la famili m'ha portat a sopar a un centre comercial enorme poder tant gran com el centre de Figueres, increïble, com sempre soc fàcil d'impresionar, jejeje no partava camara i per tant no puc penjar cap foto amb la famili. però espero demà abans de marxar ferme'n una amb ells.

Be gent poder demà, if I can, tindreu més noticies meves des de Christchurch.

I'm gladd to inform you about our situation in this beautiful country. I recomend come here once in you live. I can say a lot of things about the people form New Zeland, but I don't have enough time for explain that, becuse are 10:10 pm and I can't start to pack my suitcase.

see you soon.

Auckland 10:10 -----10ºC
Christchruch -------06ºC
Figueres 12:12 ----- 23ºC
Girona ------------- 28ºC

Salut i força
Marc.

Fi d'una primera aventura

Cari i pensar que encara em semble que era ahir que anavem a buscar la furgo amb que hem fet el la fantàstica ruta per la regió de North Land, ha estat genial, 3 dies i mig inmersos en un paisatge i un món desconegut amb una companyia molt i molt bona.
Sincerament ha estat un cap de setmana molt i molt complert, en ralitat l'hem viscut tant i tant que avui hi hem parat a pensar i per la confiança que hem agafat diriem que fa anys que ens coneixem, i el més fort de tots és que aquest ha estat el primer cap de setmana que hem estat a NZ.
Avui no us penso fotre una gran parrafada de com ha anat la sortida, de fet us penso explicar 4 coses, així estarem obligats a explicar-vos'ho, això si, penso posar força imatge aquest cop.

Preimer de tot cal parlar de la nostra amiga furgo, una toyota Lucius, 8 places, molt espaiosa que amb nosaltres ha aconseguit tenir dues combinacions molt bàsiques. les quals us les poso tot seguit:

1era: Opció durant el dia. 2ona: Opció durant la nit.
Tot s'ha de dir que la conducció aquí és com a UK, per tant, tot per l'altra cantó excepte els pedals (per sort), i el canvi sort que era automàtic, però vaja l'hi hem agafat el trankillo rapidet.

El primer lloc on vam parar a dormir va ser a Paihia (pajilla, en la nostra gran pronunciació), com podeu veure aquí tot planificat, el matí següent decidint la ruta a seguir tot fent el café a l poblet de Kerikeri (despres d'haver-nos llevat a les 7 del matí), tot seguit vam seguir per una ruta que rep el nom de One Million View, i és que de fet ho val, unes vistes espectaculars.

Vam parar per dinar just abans d'Awanui (si no recordo malament) i ens vam fotre les botes, impresionant el dinar, a lo rollo USA, 5 aletes de pollastres, 5 cuixes, una pitza i patates fregides. En resum, una bomba de colesterol i altes coses per ignorar impresionants. jejeje mmmm estava de muerte.

Despres d'això vam fer dues aturades, una per veure una platja que rep el nom de Ninety Mile Beach, com podeu veure a la foto és fàcil deduir el perquè 90 milles i coma úlitma Cape Reinga, que els el cap que hi ha al nord de tot, un escenàri sagrat per els Maori, ja que aquí hi ha el sender dels esperits i és el lloc on feien les celebracions en honor als esperits, a part d'això també hi ha un far i una senyal molt curiosa en que indica a la dinstància que et trobes de certes ciutats importants. Després ja ens vam dirigir a Awanui per anar a dormir.

El dia següent el priemer objectiu va ser anar a buscar un Ferri que es troba a la localitat de Kohukohu (vaia noms k tenen) que ens servei per retallar troç i creuar un fior anomenat Hokianga Harbour. El nostre objecitu principal era arribar al parc Waipoua Forest, on hi podem veure uns dels arbres més grans del món, l'especia Giant Kauri, de fet és el Tane Mahuta Giant Kauri, impesionant com podeu veure a les fotos, per cert viam si a la foto amb el Kauri em veieu. Info del dia, els All Blacks han guanyat els Springboks. aquesta jornada la vam acabar fent-nos una remullada als peus a la platge de Baylys Beack a Dargaville i anant a dormir al kaiwaka (la nit més freda)

En si el viarge com podeu veure ha estat interessant, he de confessar que els paisatges són molt wapos, que tenen un fotimé de superficie destinada a la pastura de Bobí i d'obella, xo quan dic un fotimé és que es moltíssima a i no tenen desperdicis les seves carreteres principals. les fotos que us poso ara de carreteres són de carreteres principals d'ells.

Espero que discruteu de les imatges.

Salut i força