Qui té terres avui, menjarà pa demà

Hi ha dies i dies al llarg de la nostra vida. Com feines, tens feina? t'agrada la teva feina? hi ha gent que diu i sap que ha aconseguit al feina de la seva vida, de l'ho que ha estudiat durant tantes hores i l'hi encanta. N'hi ha d'altres que tenen una feina, els pot agradar més o menys, ser o estar relacionat amb l'ho que ha estudiat o no. Però hi ha una cosa que avui m'ha obert els ulls i és que sempre es pot aprendre alguna cosa nova i gràcies a la feina arrancar una conversa súper interessant amb algú.

Jo tinc una feina, poder no està molt relacionada amb el que he estudiat però una feina és una feina. Amb dies millors i dies pitjors, però avui, avui ha estat una d'aquells dies que sigui quina sigui la feina que fas si tens l'ocasió de viure-ho fa que la feina valgui la pena.

Avui tot parlant amb una propietària d'una finca per on passa una línia elèctrica, he tingut el plaer de mantenir una conversa molt interessant amb ella, sobre el valors i els coneixements de la natura i del bosc, de la saviesa popular. Una propietària que pertany a una família de llarga història al nostra país gestors de grans hectàrees del nostre territori i que per sobre de tot estimen la terra pel que és i pel valor sentimental que té per ells, la història, etc. Un punt de vista de la voluntat de voler gestionar els boscos de tal manera que pugui casar conservació i producció agrícola i/o ramadera. Però sempre hi ha el mateix topall, l'administració, com a gran mur o fangar que fa que la gent amb ganes de millorar i gestionar petites parts del nostre país i els nostres boscos veuen com totes les seves idees son tombades pel sol fet de ser particulars, encara que sigui amb la millor de les intencions. Una cosa tant simple com voler posar un ramat de cabres (unes 15) a un bosc de 50ha per tal que vagin netejant el bosc i així mantenir el sotabosc a ratlla tot fent prevenció contra incendis forestals, doncs des de l'administració entre paperassa i problemes aquest particular al final ha dit que no, i que fa veient que no pot portar a terme un desig que tenia ell (el de mantenir un bosc net amb cabres i fer una producció de carn i formatges sostenible) vendre's el terreny. El perill, que el compri un especulador com tants n'hi han hagut i n'hi han i n'hi hauran a casa nostre.

Però l'ho bonic ha estat quan la conversa a tirat cap a la jardineria, la dona comparava el seu jardí amb el dels seus pares, ells unes persones grans de més de 80 anys ho fan tot amb tractor, ella en tant quan pot s'hi dedica amb las mans i de la manera més natural. Una forma lenta però segura, el seu jardí és espectacular i em quedo amb la seva última frase:

A un jardí com més el remenes les plantes menys vigoroses creixen,

si el mimes i el deixes tranquil i anar fent al final t'ho recompensa.

Poder aquest frase també se l'hauria d'aplicar l'administració, especialment la generalitat i el govern central, menys retallar i remenar a la ciutadania i deixar créixer qui veritablement pot aixecar el país, petites i mitjanes empreses i tot el sector privat.

Ha estat una conversa que ha fet d'avui un dia a més de productiu, un dia per l'aprenentatge.

Salut i força

Timbres? perquè?

Es tot curiós i digne de reflexió, poder soc jo que exagero massa.

Amb la feina que tinc em toca de buscar propietaris, persones que tenen propietats per on transcorre el traçat d'una línia elèctrica, i algunes ocasions aquestes línies passen per dintre d'urbanitzacions, fetes en aquells temps de al·legalitat urbanística.

El cas està que per poder entrar a una casa tens que trucar un timbre, ara bé, en els casos que et trobes que una casa no te timbre que fas? - la gent dona uns copets a la porta. -

Però que passa quan la casa té un jardí amb un o més gossos (perro peligroso) i a la tanca que dona accés al jardí no hi ha n'hi timbre n'hi bústia, en aquesta cas que fas? A collons, aquí la cosa es complica no?

La meva petició és: S'HA DE SER TAL·LOS I DE TALLA PER NO TENIR TIMBRE AL PORTAL EXTERIOR I AL JARDÍ TENIR-HI ELS GOSSOS SENSE ESTACAR. BURROS.

perdoneu però ho havia de dir.

Si es que, encara em faré seguidor de l'horoscop Xinu

Si, així és, tafanejant per internet, he descobert que no era del signe del mico, si no del bou, i em poso a llegir la descripció d'aquest i ................ en certes coses l'han encertada, prou.

llegiu llegiu:

"Anys lunars del Bou en el calendari occidental:

19 febrer 1901 al 07 febrer 1902 element: Metall

06 febrer 1913 al 25 gener 1914 element: Aigua

25 gener 1925 al 12 febrer 1926 element: Fusta

11 febrer 1937 al 30 gener 1938 element: Foc

29 gener 1949 al 16 febrer 1950 element: Terra

15 febrer 1961 al 04 febrer 1962 element: Metall

03 febrer 1973 al 22 gener 1974 element: Aigua

20 febrer 1985 al 22 gener 1986 element: Fusta

07 febrer 1997 al 08 febrer 1998 element: Foc

Nom xinès del Bou: Niú. Número d’ordre: Segon. Hores: 1 a.m. a 3 a.m. Direcció: Nord-nord-est. Estació i mes: Hivern-Gener. Signe occidental: Capricorn. Element fix: Aigua. Famosos Bou: Walt Disney. Willy Brandt. Vicent van Gogh. Melina Mercouri. Carlo Ponti. Richard Nixon. Peter Sellers. Richard Burton. Margaret Thatcher. Robert Redford. Vanessa Redgrave. Dustin Hoffman. Nehru. Charlie Chaplin...La persona nascuda sota aquest signe simbolitza la prosperitat mitjançant la fortalesa i el treball. És confiada, tranquil·la, metòdica, tenaç, orgullosa, intransigent, treballadora pacient i esforçada. És imparcial i sap escoltar, però és difícil fer-la canviar d’opinió perquè és obstinada i normalment té molts prejudicis. Escolta més al seu cap que al seu cor. Caràcter ferm i digne de confiança. Aparença modesta i pulcra que amaga una mentalitat resoluda i lògica. Siste màtica, amb un gran respecte per la tradició. En l’aspecte amorós és molt ingènua i necessita molt de temps per arribar a una relació d’intimitat. No perdona les ofenses. Paga sempre les deutes i és agraïda amb els que l’ajuden. Exigeix molt de la seva família però es capaç de grans sacrificis per ells, mai els abandonarà. Es respectat per la seva sinceritat i la fermesa dels seus principis. Molta capacitat tant per rebre ordres com per donar-les, és per això que ocupen càrrecs d’autoritat i responsabilitat."

Salut i força.

Recepte de cuina LOCAL(Figueres)

Ajuntament de FIGUERES?

Com destruir una cultura 1era part?

L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla.

L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas.

També a València 100.000 persones van demanar rebre la senyal d'una televisió pública en català i... ni cas.

Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic. L'objectiu: la imposició, la sot-missió i l'extermini d'una cultura i d'una nació.

PASSA-HO

Sangoneres amb butaca

Rescatar la banca: 15.000 milions d'euros. Convidar Benet XVI a un viatge pastoral: 60 milions d'euros. Mantenir la família reial: 9 milions d'euros. Però tancar ambulatoris... NO TÉ PREU! PER TOTA LA RESTA PENSA PER TU MATEIX.

I encara tenen els sans nassos de dir que és per interès general de l'estat o que és necessari per no ésser la riota d'Europa, o per poder avançar en el futur o per .......................... realment aquesta casta política i de demagogs foten fàstic, més valdria fotrals una bona cossa al cul i engegar-los a les calderes de Cercs, com a mínim l'últim cosa que faran o per la que serviran a la seva vida és produir, quelcom que no han fet mai.

Mossos i l'antiprostitució?

Quan va dir el nostre molt estimat faldiller Felip Puig que els mossos escombrarien les prostitutes de les carreteres?

Perquè avui tornant de Girona, cap a 2/4 d'11 a l'alçada de Vilafreser he pogut presenciar una imatge increïblement contradictòria, un cotxe dels mossos, amb dos mossos mirant alguna cosa (mapa?) i a 20 metres d'ells hi havia 3 prostitutes sense cap mena de preocupació atentes als cotxes que passaven i sense immutar-se de la presència de la nostra policia autonòmica.

Perdoneu-me però tenia ganes de compartir-ho.

Salut i força.