dimecres, 2 de juny del 2010

Qui anava a dir que David fos Goliat?

Aquesta última acció que a portat a terme el govern d'Israel ha acabat d'inclinar-me per una postura antisemita.

Qui diria que fa 65 anys va acabar una època en que el poble jueu era perseguit i assassinat sense cap mena de mirament per ser el que eren, una època que tothom recorda sota el nom de l'holocaust jueu. Tot i el pes de totes les morts que hi va haver entres el 33 i el 45, actualment, el govern israelià, amb el consentiment del poble jueu, està fent el mateix que van partir en pròpia pell al poble palestí.

D'acord que els palestins fan us de les armes, però no hi ha punt de comparació entre les que utilitzen uns i els altres, a més el comportament i accions dels israelians no tenen n'hi excusa n'hi perdó, Internacional, religiós, ni de cap altre manera.

Quin respecte mereix aquest poble que és capaç d'assaltar i assassinar persones que anaven amb l'objectiu i la voluntat humanitària, que ja no es pot ajudar a la gent? Que ja no es pot ser humà? És doncs una opció la de refrescar la memòria història aquest poble arrogant, fanàtic i inconscient anomenats fills de David? O seran fills de Goliat?

Hem de fel-s'hi memòria de que van ser víctimes d'una política d'extermini que ells semble que els va agradar i que utilitzen també no només amb el poble palestí sinó també amb la resta del món i de les persones amb la voluntat d'oferir ajuda als grups de la població més susceptibles aquest tipus de conflictes com són la gent gran, les dones i els infants.

La solució en aquest territori a de passar per la desaparició d'un dels dos pobles? Perquè no dels dos? Perquè no una nova distribució del territori?

Crec que és un tema que cal reflexionar-hi, no els dirigents, polítics, governants, etc. (ja em vist quines conclusions més contundents en treuen aquesta colla de xupa cadires), sinó nosaltres, ja que és un tema que en un món global pot i té un efecte global.

Reflexionem-hi.