Exemples de civisme i educadors a peu de carrer

Francament avui no sabia molt bé quin títol posar, tot i que hi ha dues veritat com un temple, i és que els adults crec que obviem una tasca tant important com la d’educadors de civisme.

Us deveu preguntar quina mosca m’ha picat, expressió que crec jo incorrecte, ja que a mi les mosques no m’han picat mai, en tot cas mosquit, tàbac, abella, etc., bé el que estava dient, doncs si, avui m’he trobat, mentre baixava de la Facultat direcció l’estació, davant una situació que m’ha deixat perplex, donada la seva simplicitat però la gran importància i repercussió que això pot tenir en la protagonista de la conversa que ara us relataré.

Doncs aquet moment a tingut lloc aproximadament a les 8:12 del vespre al costat del Bar Núria quan anava per travessar tot i tenir vermell, donat que no venien cotxes i una dona iniciava el procés de creuar per sobre el pas de vianants, però just al meu costat hi havia una senyora gran (avia) amb la seva neta, no devia tenir més de 5, la qual l’hi ha dit a la seva avia per creuar i si no us fa res escriure el diàleg:

Nena: Iaia passem?
Avia: no reina, que està en vermell
Nena: Aquella senyora passa
Avia: Doncs fa molt mal fet, això que fa aquesta senyora no es pot fer, perquè la podria aixafar un cotxe
Nena: Però no passa cap cotxe.
Avia: Però nosaltres hem de fer cas del semàfor

Aquí es on jo he pensat: “si travesses donaràs molt mal exemple”, a més a més l’àvia m’ha mirat i l’hi ha dit a la nena:

Avia: Veus aquest noi gran també espera que es posi verd.


És doncs una obligació per tots nosaltres ser conscients que per cada acció que duem a terme al carrer algun nen/a ens pot estar observant i per tant una mala actuació crea unes certes contradiccions ens les actuacions que l’hi ensenyen a casa, si es que n’ensenyen alguna. Per tant em de ser més cuidadosos i en presencia de mainada petita el nostre deure com a ciutadans/persones, és de donar un bon exemple.

Perdoneu però algú ho avia de dir.

Salut i força

Els instituts i els pràcticums

Quina situació més perplexa la que vaig tenir, el dimecres al matí, quan em van telefonar de l’Institut on havia de fer les pràctiques del pràcticum. Quan em van comentar que no podria fer-les perquè ells aquest any s’havien plantat i que no acceptaven alumnes de pràctiques pel simple fet que la tasca de tutor del noi de pràcticum ara amb el màster del professorat de secundària no és remunerada.

I la meva pregunta és, una tasca/servei com aquest ha d'estar remunerada? les condicions laborals del professor de secundària no són prou bones que també han de rebre incentius econòmics per fer un petit i curt servei a la societat? Per si de cas m'agradaria recordar certes coses força positives que tenen aquest col·lectiu, tot i la pressió psicològica que comporta aquesta feina, tenen un sou prou bo, menys hores de treball que moltes persones del món privat i algunes del públic, un gran nombre de vacances i la sort de tenir una fina segura, l’han de fer molt grossa perquè els fumin al carrer.
Francament jo, amb aquestes condicions, no em posaria gaire "tonto" per això, un acte de servei per la societat de manera altruista, com és agafar un alumne de pràcticum és el mínim que podrien fer, sort que encara queden professors a la secundària amb una actitud digne d’admirar, que saben de l’importància d’aquesta feina i que ho donen tot per aquest jovent que puja, que saben que els que estem estudiant ara serem professors demà i algun exemple hem de tenir, sort d’aquests professors, que per desgràcia n’hi ha tant pocs.

Perdoneu però tenia la necessitat de dir-ho en algun lloc. Aquesta situació m’ha desmuntat una punt de vista que tenia de cert centre IES, el qual tenia en alt apressi, però sembla ser que el que havia estat del que és ara tant sols s’assemblen amb la façana. Estic segur que hi haurà diversitat d’opinió.