This is my last day in New Zealand, el dia avui és impressionant, tant de fred com de claredat, la gespa està gebrada, però el més impressionant de tot es el background del que puc gaudir mentre vaig amb el bus cap al centre, recordant que jo visc a Mt Pleasant, la zona mes pija, però també més elevada de Christchurch, doncs el que deia el backround format en primer lloc per Christchurch i el perfil de la costa amb el contrast de la part opaca de la terra amb l’efecte mirall de l’aigua del mar (oceà Pacífic), tot i que a la ciutat hi ha un element que sobre surt i son els edificis del centre neuràlgic, els quals ens brinden un reflexa enlluernador del color rogenc del sol que s’està s’està aixecant al fons de l’oceà d’una manera espectacular ment preciosa, desprès tot seguit del nucli urbà podem veure una plana tot seguit una gran muralla muntanyosa sense neu d’un color negre agrisat (poder és mordor) però no, perquè està custodiada per una muralla encara més gran de muntanyes de perfils tallants totalment cobertes de neu.
Em sap greu no poder tenir fotos d’aquest moment ja que estic al bus i la meva és força simple a part de lenta.
Quina nit ahir, dues festes en una, jejeje, celebrant el nostra comiat i l’aniversari de la Laura, primer amb un soparet en una pizzeria (quina mania que tenen en aquest país a fer-ho tot spaici and hot, m’han tornat a rebentar l’estomac) i desprès a un pub impressionantment gran, en el que podies veure nois de l’escola d’Aràbia Saudita ballant com posseïts sense ni puta idea de com va el ritme. Després els orientals també ballant (fent-ho veure tampoc tenen molt sentit del ritme), les orientals que sembla que els hi han de donar un premi a la que vagi més lleugera de roba (excessiu) però el millor de tot BIRRA A 3€, Imperdonable no?, (cara nuñez Polònia) i tot acompanyat d’unes partides al billar amb companyia del companys catalans les de Brasil i una belga i una japonesa.
Avui la cosa pinta: classe,comiat and speaker a l’hora del “pati” i després a la tarda ja es veurà, de segur, acabar la maleta.
Be doncs ens veiem d’aquí poquet, poder tinc sort i em puc tornar a connectar en l’interval de 6 hores que estarem a l’aeroport de Singapur (uffff).
Salut i força
Marc Almeida Pujol blogspot Christchurch.
Em sap greu no poder tenir fotos d’aquest moment ja que estic al bus i la meva és força simple a part de lenta.
Quina nit ahir, dues festes en una, jejeje, celebrant el nostra comiat i l’aniversari de la Laura, primer amb un soparet en una pizzeria (quina mania que tenen en aquest país a fer-ho tot spaici and hot, m’han tornat a rebentar l’estomac) i desprès a un pub impressionantment gran, en el que podies veure nois de l’escola d’Aràbia Saudita ballant com posseïts sense ni puta idea de com va el ritme. Després els orientals també ballant (fent-ho veure tampoc tenen molt sentit del ritme), les orientals que sembla que els hi han de donar un premi a la que vagi més lleugera de roba (excessiu) però el millor de tot BIRRA A 3€, Imperdonable no?, (cara nuñez Polònia) i tot acompanyat d’unes partides al billar amb companyia del companys catalans les de Brasil i una belga i una japonesa.
Avui la cosa pinta: classe,comiat and speaker a l’hora del “pati” i després a la tarda ja es veurà, de segur, acabar la maleta.
Be doncs ens veiem d’aquí poquet, poder tinc sort i em puc tornar a connectar en l’interval de 6 hores que estarem a l’aeroport de Singapur (uffff).
Salut i força
Marc Almeida Pujol blogspot Christchurch.
Take care darling.
ResponEliminaT'estimo