dimecres, 2 de juny del 2010

Qui anava a dir que David fos Goliat?

Aquesta última acció que a portat a terme el govern d'Israel ha acabat d'inclinar-me per una postura antisemita.

Qui diria que fa 65 anys va acabar una època en que el poble jueu era perseguit i assassinat sense cap mena de mirament per ser el que eren, una època que tothom recorda sota el nom de l'holocaust jueu. Tot i el pes de totes les morts que hi va haver entres el 33 i el 45, actualment, el govern israelià, amb el consentiment del poble jueu, està fent el mateix que van partir en pròpia pell al poble palestí.

D'acord que els palestins fan us de les armes, però no hi ha punt de comparació entre les que utilitzen uns i els altres, a més el comportament i accions dels israelians no tenen n'hi excusa n'hi perdó, Internacional, religiós, ni de cap altre manera.

Quin respecte mereix aquest poble que és capaç d'assaltar i assassinar persones que anaven amb l'objectiu i la voluntat humanitària, que ja no es pot ajudar a la gent? Que ja no es pot ser humà? És doncs una opció la de refrescar la memòria història aquest poble arrogant, fanàtic i inconscient anomenats fills de David? O seran fills de Goliat?

Hem de fel-s'hi memòria de que van ser víctimes d'una política d'extermini que ells semble que els va agradar i que utilitzen també no només amb el poble palestí sinó també amb la resta del món i de les persones amb la voluntat d'oferir ajuda als grups de la població més susceptibles aquest tipus de conflictes com són la gent gran, les dones i els infants.

La solució en aquest territori a de passar per la desaparició d'un dels dos pobles? Perquè no dels dos? Perquè no una nova distribució del territori?

Crec que és un tema que cal reflexionar-hi, no els dirigents, polítics, governants, etc. (ja em vist quines conclusions més contundents en treuen aquesta colla de xupa cadires), sinó nosaltres, ja que és un tema que en un món global pot i té un efecte global.

Reflexionem-hi.

5 comentaris:

  1. Tens tota la raó...ho pijor és que han de passar aquestas coses para actuar..l'acció de les autoritats..

    ResponElimina
  2. Els conflictes mai són tant senzills com això i si posicionar-se en la teva pròpia lluita ja és un camí d'espines imagina't en la dels altres. En el confilcte israeliano-palestí no hi ha bons i dolents, hi ha una guerra d'interessos a nivell mundial i com sempre les víctimes són les persones. Persones com tu i com jo que han nascut atrapades en una espiral que els porta a fer coses que mai haurien imaginat fer... També hi ha fanàtics i persones sense escrupols, com en totes les guerres, que són motor del conflicte i que no el deixaran morir.

    Sincerament l'holocaust jueu està molt lluny del motiu veritable d'aquest confilicte... Però prou a prop del què va deribar de la segona guerra mundial...

    És una bajanada ser anit-semita, pro-semita, anti-palsestí, pro-palestí... Perquè no deixem de fer l'imbècil i ens fem pro-persones, pro-vida, anti-interessos, anti-titellaires...

    Un dels drets fonamentals és el dret a la vida. La vida de tots els éssers humans és igual de valuosa; de tots. Per tant, no frivolitzem i posem-nos de la part del què realment és important: les persones i els seus drets.

    ResponElimina
  3. És molt fàcil opinar i dir el nostre parer, dir les nostres opinions i predicar. Però... Tampoc vivim allà, no sabem com està la cosa, no sabem que senten les persones que allà viuen.

    És un problema que ve de fa dècades, amb moltes complicacions, amb moltes variables, i veient tot lo viscut per les dues cultures, ni una és millor que l'altre, ni l'altre és millor que una.

    Els israelins han fet moltes burrades, però alhora em plantejo. Com ha de ser que en cada autobus que un pugui pujar, en cada taxi, en qualsevol comerç un home es faci saltar pels aires? No deu ser gaire agradable viure amb aquesta por constant.

    I al revés. Com ha de ser que un míssil pugui caure damunt en qualsevol moment, quedar-se sense casa, i que em fiquin una valla perquè gent que enlloc de lluitar per la llibertat, el què fa es enviar a pobres menjats del cap perquè es facin volar pels aires?

    Al final tot són interessos particulars, i la resta són pors i inseguretats generades pels de dalt que volen fer sentir el que volen que sentim.

    Tot durarà fins que uns o altres acabin extinguint-se. Ja es veurà.

    ResponElimina
  4. Amb l'ho de l'extinció, hi ha varies solucions naturals per aquesta qüestió, una d'elles és la poscibilitat d'algun terratremol a l'estil Haití o Chile, per sobre el 8,5 a l'escala de Richter, i l'altre, però a molt llarg plaç, es la pujada del nievell del mar, en funció del que pugi una gran part de la costa d'israel pot fer aigües, a més a més hi ha la depresió més fonda en superifíces, la vall del Jordà.

    Sempre m'agrada pensar que la natura és inteligent i sap com regular-nos.

    Salut i força

    ResponElimina