Francament avui no sabia molt bé quin títol posar, tot i que hi ha dues veritat com un temple, i és que els adults crec que obviem una tasca tant important com la d’educadors de civisme.
Us deveu preguntar quina mosca m’ha picat, expressió que crec jo incorrecte, ja que a mi les mosques no m’han picat mai, en tot cas mosquit, tàbac, abella, etc., bé el que estava dient, doncs si, avui m’he trobat, mentre baixava de la Facultat direcció l’estació, davant una situació que m’ha deixat perplex, donada la seva simplicitat però la gran importància i repercussió que això pot tenir en la protagonista de la conversa que ara us relataré.
Doncs aquet moment a tingut lloc aproximadament a les 8:12 del vespre al costat del Bar Núria quan anava per travessar tot i tenir vermell, donat que no venien cotxes i una dona iniciava el procés de creuar per sobre el pas de vianants, però just al meu costat hi havia una senyora gran (avia) amb la seva neta, no devia tenir més de 5, la qual l’hi ha dit a la seva avia per creuar i si no us fa res escriure el diàleg:
Nena: Iaia passem?
Avia: no reina, que està en vermell
Nena: Aquella senyora passa
Avia: Doncs fa molt mal fet, això que fa aquesta senyora no es pot fer, perquè la podria aixafar un cotxe
Nena: Però no passa cap cotxe.
Avia: Però nosaltres hem de fer cas del semàfor
Aquí es on jo he pensat: “si travesses donaràs molt mal exemple”, a més a més l’àvia m’ha mirat i l’hi ha dit a la nena:
Avia: Veus aquest noi gran també espera que es posi verd.
És doncs una obligació per tots nosaltres ser conscients que per cada acció que duem a terme al carrer algun nen/a ens pot estar observant i per tant una mala actuació crea unes certes contradiccions ens les actuacions que l’hi ensenyen a casa, si es que n’ensenyen alguna. Per tant em de ser més cuidadosos i en presencia de mainada petita el nostre deure com a ciutadans/persones, és de donar un bon exemple.
Perdoneu però algú ho avia de dir.
Salut i força
Where Is Rising Sign On Birth Chart
Fa 8 mesos
Ja estarem d'acord en moltes coses que dius, però l'exemple em sembla que no lliga. No crec que fem mal fet passant en vermell si ens assegurem que no hi ha cap perill ni fem anar malament a cap cotxe. De fet, la ciutat és de les persones i no dels cotxes. Per tant, els vianants tenim sempre prioritat. Els semàfors serveixen per regular els conflictes que hi podrien haver i fer el sistema més eficient.
ResponEliminaCrec que el teu exemple il·lustra una altra veritat: els nens petits necessiten normes rígides i clares, que els serveixin de guia, però a mesura que es fan grans van aprenent a reconèixer-ne les excepcions, van matisant la norma. Des de "En vermell no es pot creuar" fins a "T'has d'assegurar bé que no hi hagi perill ni facis anar malament a ningú, si passes en vermell". Què me'n dius?
Ara bé, jo també m'hagués quedat al costat de la nena sense passar. Això em fa pensar que no sé si fem un favor gaire gran a les criatures si ens comportem radicalment diferent quan ells ens miren. Així, quan es faran grans no entendran perquè tot funciona diferent de com veien que funcionava quan eren petits.
Què me'n dius?
Ho veus com això de no creuar en vermell no és una mania meva... :P
ResponEliminaSi senyor!
ResponEliminaS'ha d'anar molt en compte (i "estar sempre a punt" o "al loro", com diria el polític) si volem que tot plegat sigui coherent. Ben fet, Marc!
M'ha agradat llegir aquest acte i reflecció pròpia d'un bon cap escolta.
Pep Anton
(a mi les mosques tampoc m'han picat mai, per ara...)