Be després de tots aquests dies sense dir res de res crec que començava a ser hora de dir alguna cosa. Fotos em sap greu no poder-ne posar gaires però com ja us vaig dir tinc poc temps de conecció al dia i penjar unes quantes doncs triga un colló i mig.
Francament el clima aquí és fred però tampoc ens passem, de moment els jerseis es passen més temps a dins el calaix que no pas a sobre meu, amb una samarreta de les “quexula” i després una camisa o una samarreta màniga llarga ja n’hi ha més que suficient, llògicament tot acompanyat amb la jaqueta jejeje, però si anés sense jaqueta no seria el que va més despullat, de fet aquí hi ha un munt de penya que va amb pantalons curts, si si, amb pantalons curts ho heu llegit be.
Bé com és nota que aquesta setmana han tornat a començar les classes a NZ, és impressionant la quantitat de coles estil (Alzines, Bell lloc, St. George), vaja que hi ha un fotiment de nens i no tant nens que van amb l’uniforme de l’escola, degudament separats nois i noies, com nosaltres fa unes quantes dècades (i una mica ara) els hauríeu de veure, els nois amb els seus pantalonets curts i les seves americanes o jersei acompanyades de corbateta i escut de l’escola i les noies, les noies amb les seves faldilletes fins els turmells, amb els seus jerseiet també amb l’escut i tots ells desprenent aquests aires de... no sabria com dir-ho, dels barris on surten es noten k son de casa bona.
Bé l’escola la gent europea i del continent americà son inexistent a part de nosaltres i algunes brasilenyes, la resta son o coreans, o japonesos (del sector asiàtic) i un gruix important de gent d’Aràbia saudí, ultra competitius entre ells i amb els altres, però weno. De moment ja hem visitat el jardí botànic, el museu però només la secció maori, després el dijous vam llogar una furgo i vam visitar Akaroa, una península purament de formació volcànica, llàstima que el temps aquests dies és profundament esquerós, núvol núvol i més núvol. Bé ara fins el dilluns un no es tornarà a connectar, ja que aquest cap de setmana anem a visitar el Mount Cook (com l’explorador britànic que va posar els peus per primer cop a l’illa) i el Llac Tekapo (quin nom més xungu).
Be gent espero que tot estigui anant molt bé per aquí terres catalanes. Per veure fotos en vaig penjant al facebook (ve més ràpid que el blog).
Bé com és nota que aquesta setmana han tornat a començar les classes a NZ, és impressionant la quantitat de coles estil (Alzines, Bell lloc, St. George), vaja que hi ha un fotiment de nens i no tant nens que van amb l’uniforme de l’escola, degudament separats nois i noies, com nosaltres fa unes quantes dècades (i una mica ara) els hauríeu de veure, els nois amb els seus pantalonets curts i les seves americanes o jersei acompanyades de corbateta i escut de l’escola i les noies, les noies amb les seves faldilletes fins els turmells, amb els seus jerseiet també amb l’escut i tots ells desprenent aquests aires de... no sabria com dir-ho, dels barris on surten es noten k son de casa bona.
Bé l’escola la gent europea i del continent americà son inexistent a part de nosaltres i algunes brasilenyes, la resta son o coreans, o japonesos (del sector asiàtic) i un gruix important de gent d’Aràbia saudí, ultra competitius entre ells i amb els altres, però weno. De moment ja hem visitat el jardí botànic, el museu però només la secció maori, després el dijous vam llogar una furgo i vam visitar Akaroa, una península purament de formació volcànica, llàstima que el temps aquests dies és profundament esquerós, núvol núvol i més núvol. Bé ara fins el dilluns un no es tornarà a connectar, ja que aquest cap de setmana anem a visitar el Mount Cook (com l’explorador britànic que va posar els peus per primer cop a l’illa) i el Llac Tekapo (quin nom més xungu).
Be gent espero que tot estigui anant molt bé per aquí terres catalanes. Per veure fotos en vaig penjant al facebook (ve més ràpid que el blog).
BULL APROFITAR EL BLOG PER FELICITAR ELS NOUS PAPES (JOAN I AINA) QUE DILLUNS VAN PENDRE LA CATEGORIA DE PAPES, MOLTES I MOLTES FELICITATS. I PER LA GALA UNA GRAN BENVINGUDA.
Salut i força a tothom
Marc Almeida Blogspot Christchurch.
Malegro que tot vagi bé i que estiguis aprofitant al màxim aquesta estada. I no et facia mala sang pel temps, pensa que aquestes illes són meravelloses gràcies a aquest "crapy weather" ;)
ResponEliminaPer aquí la vida continua com sempra, xafogor, sol, alguna nuvolada... un juliol "normal". Molt atrefegada entre setmana i encara més als caps de setmana (però en positiu). Per sort els Alps són a la cantonada... Espero tenir notícies teves abans d'anar-me-n'hi! Si no, ens veiem a mitjans d'agost.
petonets,
Ei Marc!
ResponEliminaVeig que tot va bé, eh?! Gaudeix i aprèn, l'experiència de ser per aquí és única.
Salutacions des del nostre petit país.
Pep Anton