Cari i pensar que encara em semble que era ahir que anavem a buscar la furgo amb que hem fet el la fantàstica ruta per la regió de North Land, ha estat genial, 3 dies i mig inmersos en un paisatge i un món desconegut amb una companyia molt i molt bona.
Sincerament ha estat un cap de setmana molt i molt complert, en ralitat l'hem viscut tant i tant que avui hi hem parat a pensar i per la confiança que hem agafat diriem que fa anys que ens coneixem, i el més fort de tots és que aquest ha estat el primer cap de setmana que hem estat a NZ.
Avui no us penso fotre una gran parrafada de com ha anat la sortida, de fet us penso explicar 4 coses, així estarem obligats a explicar-vos'ho, això si, penso posar força imatge aquest cop.
Preimer de tot cal parlar de la nostra amiga furgo, una toyota Lucius, 8 places, molt espaiosa que amb nosaltres ha aconseguit tenir dues combinacions molt bàsiques. les quals us les poso tot seguit:
1era: Opció durant el dia.
2ona: Opció durant la nit.
Tot s'ha de dir que la conducció aquí és com a UK, per tant, tot per l'altra cantó excepte els pedals (per sort), i el canvi sort que era automàtic, però vaja l'hi hem agafat el trankillo rapidet.
Vam parar per dinar just abans d'Awanui (si no recordo malament) i ens vam fotre les botes, impresionant el dinar, a lo rollo USA, 5 aletes de pollastres, 5 cuixes, una pitza i patates fregides. En resum, una bomba de colesterol i altes coses per ignorar impresionants. jejeje mmmm estava de muerte.
Despres d'això vam fer dues aturades, una per veure una platja que rep el nom de Ninety Mile Beach, com podeu veure a la foto és fàcil deduir el perquè 90 milles i coma úlitma Cape Reinga, que els el cap que hi ha al nord de tot, un escenàri sagrat per els Maori, ja que aquí hi ha el sender dels esperits i és el lloc on feien les celebracions en honor als esperits, a part d'això també hi ha un far i una senyal molt curiosa en que indica a la dinstància que et trobes de certes ciutats importants. Després ja ens vam dirigir a Awanui per anar a dormir.
El dia següent el priemer objectiu va ser anar a buscar un Ferri que es troba a la localitat de Kohukohu (vaia noms k tenen) que ens servei per retallar troç i creuar un fior anomenat Hokianga Harbour. El nostre objecitu principal era arribar al parc Waipoua Forest, on hi podem veure uns dels arbres més grans del món, l'especia Giant Kauri, de fet és el Tane Mahuta Giant Kauri, impesionant com podeu veure a les fotos, per cert viam si a la foto amb el Kauri em veieu. Info del dia, els All Blacks han guanyat els Springboks. aquesta jornada la vam acabar fent-nos una remullada als peus a la platge de Baylys Beack a Dargaville i anant a dormir al kaiwaka (la nit més freda)
En si el viarge com podeu veure ha estat interessant, he de confessar que els paisatges són molt wapos, que tenen un fotimé de superficie destinada a la pastura de Bobí i d'obella, xo quan dic un fotimé és que es moltíssima a i no tenen desperdicis les seves carreteres principals. les fotos que us poso ara de carreteres són de carreteres principals d'ells.
Espero que discruteu de les imatges.
Salut i força
Uauuu Marc es flipant tot plegat i la vegetació no vegis, bé lo important és que disfruteu i gaudiu molt de tot el vostre entorn. Sous uns grans afortunats!:)
ResponEliminaTinc ganes de veure més fotos.
Petonassos.
Quina passada! Si aquestes micro-fotos són genials no em puc ni imaginar l'espectacularitat real dels paissatges. Brutal! Quina enveja!!!!!
ResponEliminaPassat-ho bé ;)
muà!
PS: continuo mooooooolt indignada amb tu; botifler.
Mare meua Marc!
ResponEliminaQuines fotos més xules tio!
Espero que t'ho segueixis passant de conya, com fins ara, i que ens ho continuis explicant!!!
Un petonàs des de Girona!!! Petonàs ben calorós, per cert...
Espero el nou butlletí! ;P
Impressionant!
ResponEliminaEspero que ens vagis explicant les noves aventures!
Passat'ho molt bé!
Petons
Marc!!!
ResponEliminaEts un cabronàs amb molta sort!! Jajjaja. Osti nen, quina enveja que em feu. Però és una enveja sana eh, que estic molt content per vosaltres eh. XD. És impresionant tot plegat.
Bé de fet ja anem parlant per l'skype i pel facebook, però després de veure això t'havia de dir algo. Seguiu disfrutant cok bojos d'aquesta gran aventura i ens veiem ben aviat, que ja sus troba a faltar jaajaja.
Una abrasada per a tu i per a en Ruben, disfruteu de la Terra Mitja.
Josep
Visca Fustaforta