Ja tornem a ser per aquí, amb poques paraules podem dir que aquest cap de setmana ha estat sorprenent, francament la sortida ha valgut moltíssim la pena, tot i que el Mont Cook no s’ha pogut veure per culpa dels núvols, es pot dir que la resta ho ha compensat.
Dissabte 8:30 davant l’escola. Marxem cap a l’aventura 6 catalans (la 6ena l’hem conegut a la sortida) una taiwanesa i 3 d’Arabia Saudita, a i el nostra conductor-guia, k llògicament és de la terra i està com una xota, té un infinit sentit de l’humor.
Al cap d’una horeta i mitja hem fet una paradeta per prendre un té/cafè i unes pastetes, mmmmm, i per suposat estirar les cames en una granja mentre contemplàvem una quants exemplars d’animals de granja, entre ells un ruc, varies gallines i dos porcs de color negre molt, no sabria com descriure-ho, es que estaven molt lluny i no portava les olleres. Tot seguit hem reprès la marxa.
Primera parada important, Lake Tekapo (cada cop que veig aquest nom m’esgarrifo) preciós, un llac amb una aigua de color turquesa (com a causa de la gran quantitat de sediment que prové de les glaceres, podeu contemplar les muntanyes al fons, una imatge de postal. De fet per el contrast de les pedres es pot veure el perquè d’aquest color, el sediment aquest és de color blanquinós i això deixa un conjunt de pedres blanques com la llet i les que estan per sobre el nivell màxim son gris fosc.
Després del llac Tekapo vam passar fent una aturada de 5 min al Lake Pukaki (no carden noms més rars perquè no s’entrenen). Després d’això tot llampats (literalment) direcció Mt Cook, on vam caminar una estoneta 2h 20min, desfruitant de muntanyes de més de 3000m, Geomorfologies (per corres) ai perdó volia dir per quedar-se bocabadat, valls glaciars amb una forma de U que s’intueix per les parets laterals però que ara ha quedat mig amagada per els sediments que ha anat a portant el riu APOSTOFLANT!!!!!! Es que us podria dir tantes coses d’aquest lloc que no pararia, hi havia llocs on es podia distingir a la muntanya trossos de plaques de gel amb el color blau i que donaven una gran sensació d’inestabilitat, ponts de fust que pengen per travessar els rius, llacs situats en antics circs glaciars amb aigües de colors celestials, etc. etc. etc.
Després d’aquesta passejada hem anat a dormir a un poblet anomenat Twizel, hem sopat com uns reis, ens hem preparat un espaguetis amb un sofregit de carn ressuscita a un mort. Després ens hem quedat els catalans i la coreana fent-la petar amb una aportació de birres i vins (negres i blanc) que no ens ho hauríem acabat tot jugant al mentider i veient una peli horriblement paranoica (STAR TROOPER) em sembla que es diu.
Diumenge la cosa ha estat molta Carretera, primera i única parada important OAMARU un poblet amb unes platges privilegiades, en les que pots veure pingüins o foques, com en el nostra cas, on temerari de mi s’ha acostat a 2m d’una, preciosa) després hem anat a dinar per el poble tot disfrutant de les curioses botigues les quals sembla que no han canviat gens des del segle XVII o XVIII. Una cosa increïble. El dinar ha estat impressionant, m’he cardat una crema de marisc que n’hi havia per xupar fins i tot els dits de que l’ha preparat. Tot seguit d’això carretera amunt fent parada tècnica i necessària a Tinwald i ja després fins a CRHISTCHURCH (dit d’una altra manera l’esglesiacrist)
Un cop hem arribat a Christchurch després de despedir-nos de tothom, els 5 catalans de sempre hem anat a fer una starbucks (o com es digui) per tal de planificar-nos la última setmana que ens queda per disfrutar d’aquesta magnífica ciutat, amb aquesta estupenda gent i aquest clima perfecte.
Fotos a l’àlbum fotos de NZ al Facebook.
Bé doncs això per avui.
Salut i força
Marc Almeida blogspot Christchurch.
Dissabte 8:30 davant l’escola. Marxem cap a l’aventura 6 catalans (la 6ena l’hem conegut a la sortida) una taiwanesa i 3 d’Arabia Saudita, a i el nostra conductor-guia, k llògicament és de la terra i està com una xota, té un infinit sentit de l’humor.
Al cap d’una horeta i mitja hem fet una paradeta per prendre un té/cafè i unes pastetes, mmmmm, i per suposat estirar les cames en una granja mentre contemplàvem una quants exemplars d’animals de granja, entre ells un ruc, varies gallines i dos porcs de color negre molt, no sabria com descriure-ho, es que estaven molt lluny i no portava les olleres. Tot seguit hem reprès la marxa.
Primera parada important, Lake Tekapo (cada cop que veig aquest nom m’esgarrifo) preciós, un llac amb una aigua de color turquesa (com a causa de la gran quantitat de sediment que prové de les glaceres, podeu contemplar les muntanyes al fons, una imatge de postal. De fet per el contrast de les pedres es pot veure el perquè d’aquest color, el sediment aquest és de color blanquinós i això deixa un conjunt de pedres blanques com la llet i les que estan per sobre el nivell màxim son gris fosc.
Després del llac Tekapo vam passar fent una aturada de 5 min al Lake Pukaki (no carden noms més rars perquè no s’entrenen). Després d’això tot llampats (literalment) direcció Mt Cook, on vam caminar una estoneta 2h 20min, desfruitant de muntanyes de més de 3000m, Geomorfologies (per corres) ai perdó volia dir per quedar-se bocabadat, valls glaciars amb una forma de U que s’intueix per les parets laterals però que ara ha quedat mig amagada per els sediments que ha anat a portant el riu APOSTOFLANT!!!!!! Es que us podria dir tantes coses d’aquest lloc que no pararia, hi havia llocs on es podia distingir a la muntanya trossos de plaques de gel amb el color blau i que donaven una gran sensació d’inestabilitat, ponts de fust que pengen per travessar els rius, llacs situats en antics circs glaciars amb aigües de colors celestials, etc. etc. etc.
Després d’aquesta passejada hem anat a dormir a un poblet anomenat Twizel, hem sopat com uns reis, ens hem preparat un espaguetis amb un sofregit de carn ressuscita a un mort. Després ens hem quedat els catalans i la coreana fent-la petar amb una aportació de birres i vins (negres i blanc) que no ens ho hauríem acabat tot jugant al mentider i veient una peli horriblement paranoica (STAR TROOPER) em sembla que es diu.
Diumenge la cosa ha estat molta Carretera, primera i única parada important OAMARU un poblet amb unes platges privilegiades, en les que pots veure pingüins o foques, com en el nostra cas, on temerari de mi s’ha acostat a 2m d’una, preciosa) després hem anat a dinar per el poble tot disfrutant de les curioses botigues les quals sembla que no han canviat gens des del segle XVII o XVIII. Una cosa increïble. El dinar ha estat impressionant, m’he cardat una crema de marisc que n’hi havia per xupar fins i tot els dits de que l’ha preparat. Tot seguit d’això carretera amunt fent parada tècnica i necessària a Tinwald i ja després fins a CRHISTCHURCH (dit d’una altra manera l’esglesiacrist)
Un cop hem arribat a Christchurch després de despedir-nos de tothom, els 5 catalans de sempre hem anat a fer una starbucks (o com es digui) per tal de planificar-nos la última setmana que ens queda per disfrutar d’aquesta magnífica ciutat, amb aquesta estupenda gent i aquest clima perfecte.
Fotos a l’àlbum fotos de NZ al Facebook.
Bé doncs això per avui.
Salut i força
Marc Almeida blogspot Christchurch.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminano sé perquè s'ha suprimit l'altra entrada...
ResponEliminael què deia:
"despedir" i "disfrutar" no existeixen en català, perdoneu però ja ho havia dit...!