Snif la cosa s'acaba. shit!!!!!

Ostres tu quin dematí més bonic, el cel totalment net, com si hagués bufat tramuntana tota la nit, i la lluna a un cantó tot descendent i el sol per l’est irradiant-nos la seva llum rogenca de bon matí dient avui brillaré més que mai per vosaltres. Per tant, la conclusió que en trec d’aquest matí és que avui pot ser un gran dia per passejar per la bonica ciutat de Christchurch. De fet no em puc queixar dels altres dies, poder del dilluns que ens van fer el test jejejje, estic prou content per la nota, però no us la penso dir (no fos cas que tinguéssiu enveja, XDXD.

El dilluns a part del test al matí a la tarda vam anar a veure shop’s i "disfrutar" del dia, a part d’arribar aviat a casa, sopar com un senyor amb els avis i xerrar ben sopat amb en Tom (l’avi) sobre els All blacks i els dos tipus de rugby que pots trobar a Nova Zelanda, un és el rugby que estem acostumats a veure i l’altre és el rugby que es juga a la rugby leage two.

Dimarts no em puc pas queixar, les classes genials i a la tarda vam fer una visita al museu nacional de Canterbury, en el qual hi ha tota l’historia des de l’arribada dels maòris fins a l’actualitat. Molt i molt interessant, llàstima que el guia, que va fer una guia free, tenia un accent super fort i en forces ocasions em va costar d’entendre. Després vam anar a sopar a fora i per acabar el dia com el God demana vam anar al pub Irlandès a escoltar una mica de música irlandesa en directe en la que vam "disfrutar" un munt, vam riure com animals i cantar com posseïts, igual que un home amb pintes de naufrago que venia a tocar el flautí allà amb nosaltres i després els solos extraordinaris del trompetista, un home que deu tenir entre 75 i 80 anys feia anar la trompeta com aquell que veu aigua, escoltar-ho per creure. Va ser un molt bon dia de “despedida” del bar.

I avui, mmmmmm, ja veurem avui que ens depara el dia.

Disculpeu les faltes, i etc.

Salut i força. La cosa ja se m’acaba

Marc Almeida Pujol – blogspot – Christchurch.